Pàgina web del llibre a l'Editorial Fragmenta

L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort?El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principis generals, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat ètic de les accions.

L’associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos —el cinquè, celebrat a Barcelona l’1 i el 2 de desembre del 2007— a les qüestions esmentades. Aquest llibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.

Curador
Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937) és catedràtic de la Unitat d’Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis de Pedagogia, Filosofia i Teologia a Navarra i Salamanca, i és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions, especialment en poblacions humanes aïllades. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en temes interdisciplinars de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. Ha publicat llibres i articles sobre aquestes especialitats i ha realitzat seminaris en diversos països. És escolapi des del 1955 i prevere des del 1961. En nombroses conferències i articles ha reflexionat sobre la urgència que el catolicisme abandoni els esquemes propis de la cristiandat i s’adreci a la societat amb un esperit de franquesa i de consciència de fragilitat compartida. És autor de Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió.

Coautors
Marc Antoni Broggi (Barcelona, 1942). Cirurgià. És fundador de la Societat Catalana de Bioètica i vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya.Joan Carrera i Carrera (Barcelona, 1960). Professor de moral cristiana i bioètica a la Facultat de Teologia de Catalunya, i col·laborador d’esade.

Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934). Ha estat ministre d’Educació i director general de la unesco. Presideix la Fundació per a una Cultura de la Pau.

Gaspar Mora (Sant Andreu de Llavaneres, 1939). Professor de teologia moral de la Facultat de Teologia de Catalunya i a altres centres d’ensenyament teològic.

Begoña Román (Petrel, Alacant, 1965). Professora d’ètica de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull.

Núria Terribas i Sala (Barcelona, 1964). Jurista especialitzada en bioètica, és directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull).