El VI Congrés
Llibertat religiosa en un estat laic
El VI Congrés de Cristianisme al Segle XXI es va celebrar amb èxit de participació, continguts i intervencions.
Conclusions del congrés
Fotografies del congrés
Nota de Narcís de Batlle publicada al butlletí de l'Esglesia Evangèlica de Catalunya
-
Presentacio del llibre del Congrés
Llibertat religiosa en un estat laic
Barcelona : Claret, 2010
240 p ; 17€El 20 de maig de 2010, a la “Sala Pere Casaldàliga” de la llibreria Claret, tingué lloc la presentació del llibre, amb intervencions de Rosa M. Tarrida, presidenta de Cristianisme al segle XXI, Montserrat Coll, Directora General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Mn. Casimir Martí i la professora de la Facultat de Filosofia, Dra. Begoña Román, que ens donà 10 RAONS PER LLEGIR EL LLIBRE
Invitació a l'acte de presentació del llibre
Més informació sobre el llibre
Llibertat religiosa en un estat laic
VIè Congrés de Cristianisme al Segle XXI
14-15 / novembre / 2009
Col·legi Sant Ignasi — SarriàTEMA
LLIBERTAT RELIGIOSA EN UN ESTAT LAICQuadríptic informatiu, amb el programa i la butlleta d'inscripció
Àmbits temàtics de les ponències del VI Congrés de Cristianisme al Segle XXI
L’Església catòlica, a través de la seva història, ha interpretat de manera diversa la convivència d’una pluralitat de tradicions religioses, i de preses de posició positives o negatives dels ciutadans davant el fet religiós, en el si d’una mateixa societat civil. Quan es trobava en minoria o era perseguida, solia invocar el seu dret a la llibertat religiosa. Quan aconseguia una situació majoritària, sovint tendia a imposar la seva hegemonia acompanyada de privilegis civils, sense excloure formes d’actuació violenta contra altres grups religiosos.
A la “Declaració sobre la llibertat religiosa” (7.12.1965), el concili Vaticà II va reconèixer, per una banda, “el dret de la persona i de les comunitats a la llibertat social i civil en matèria religiosa”, un dret del qual cap ciutadà n’ha de quedar exclòs, tant si és creient com si no ho és. Per altra banda, va afirmar que aquell dret s’havia de convertir en un veritable dret civil tutelat per l’Estat (núm. 2), en benefici de la totalitat dels ciutadans, els quals l’han d’exercir dins els límits reclamats per l’ordre públic i per la convivència pacífica, ordenada i justa entre ells (núms. 2 i 7).