Circulars
CIRCULAR NÚM. 32 (MARÇ 2011)
Si voleu llegir el text íntegre:
Document de la circular en pdf 
Si voleu accedir només a algun apartat concret del contingut de la circular:
Introducció 
VII Congrés de Cristianisme al segle XXI
Espai obert
Redes Cristianas
Els nostres llibres
Què hem fet des de darrera circular fins ara
INTRODUCCIÓ
En aquest moment en què podem concretar dates previstes per activitats de la nostra Associació, siguin promogudes per nosaltres o en les que proposades per tercers ens ha semblat oportú participar-hi, hem decidit l'edició d'aquest número de la nostra circular, tant per incentivar-vos a participar com perquè pugueu anotar dates en les vostres agendes. Per altra part i com sempre, volem que tots els socis i sòcies estigueu al corrent del que hem fet des l'edició del número precedent. De la mateixa manera que en edicions anteriors, en primer lloc informem sobre les activitats futures i a continuació de les realitzades.
VII CONGRÉS DE CRISTIANISME AL SEGLE XXI
És amb gran satisfacció que podem convocar-vos al VII Congrés de la nostra Associació. Una vegada més, com cada dos anys des del 1999, ens hem pogut aplegar per reflexionar i aprofundir els coneixements sobre un tema que entenem que d'alguna manera ens afecta.
Enguany el convoquem per als dies 19 i 20 de novembre, i com els darrers que hem celebrat, tindrà lloc al Col·legi de Sant Ignasi - Sarrià, carrer Carrasco i Formiguera, 32, de Barcelona.
Treballarem sobre “ELS VALORS DAVANT L'IMPACTE DE LES NOVES TECNOLOGIES”, i us podem anticipar el contingut de les quatre ponències:
- a. Plantejament descriptiu de les noves tecnologies: abast actual i expectatives i experiència d’un investigador científic.
b. Perjudicis que es deriven de les noves tecnologies: com les noves tecnologies “alteren” (en sentit no desqualificatiu, sinó encara descriptiu), la cultura, la societat i la persona.
c. Anàlisi valorativa: en aquesta situació “alterada”, quines referències invariables i quins elements de transcendència s’hi poden descobrir o s’hi poden implantar.
d. Com viure i comunicar la fe cristiana en aquesta situació.
Anirem informant de més detalls sobre el contingut i terminis per fer-hi aportacions, a més d'informació per a poder formalitzar les inscripcions.
TOTHOM, I D'UNA MANERA ESPECIAL TOTS ELS SOCIS i SÒCIES, ESTEM CONVIDATS A PARTICIPAR-HI. PRENEU NOTA D'AQUESTES DATES A LES VOSTRES AGENDES.
ESPAI OBERT
El grup d’ESPAI OBERT, col·lectiu vinculat a “Cristianisme Segle XXI” a través del Centre Eiximenis, ens va fer arribar en el seu dia la programació de les trobades d'aquest curs, que versen sobre "LA HUMANITAT DE JESÚS”. Es van iniciar el passat 16 d'octubre de 2010.
Aquest curs queda pendent només una xerrada, que se celebrarà el dia 2 d'abril amb el títol LA FIGURA DE JESÚS DES DE LA REFORMA PROTESTANT, que anirà a càrrec de Joel Cortés, President de l'Església Evangèlica Espanyola, i membre de la Junta Directiva de la nostra Associació.
Hem rebut ja el tema del cicle 2011-2012, que serà “SEGUIR JESÚS”, i les dates previstes: 15 d'octubre, 26 de novembre, 14 de gener, 17 de març i 5 de maig.
Totes les trobades tenen lloc en dissabte i a les 11 del matí, a la sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC (Via Augusta, 205).
Espai Obert i Editorial Claret editen totes les conferències al preu de 2,50 €.
Estem convidats a participar-hi.
REDES CRISTIANAS
Redes Cristianas, l'organització germana, a nivell d’estat, de Cristianisme Segle XXI, de la que en formem part des del seu origen, tindrà una trobada aquí a Barcelona del divendres dia 1 d’abril al diumenge dia 3. Després de cinc anys d’existència, l’objectiu de la trobada és revisar el seu funcionament i repensar el futur. Amb cinc anys, món i església han canviat.
En principi estan convocats els representants dels territoris i de les entitats que en formen part. No és doncs una trobada massiva (podríem ser unes 40 persones). Però si es fa a Catalunya és per poder-nos conèixer i establir intercanvis.
L’ordre previst és:
- o arribada divendres
o dissabte al matí exposició de la situació de cada un dels grups
o dissabte tarda definir les línies de fons a seguir segons la conversa del matí
o DE 7’30 a 8’30: TROBADA AMB “CRISTIANISME AL SEGLE XXI”
o diumenge matí: assemblea de Redes
o A LES 12: CELEBRACIÓ OBERTA A TOTHOM.
Alguns membres de la Junta de Cristianisme al Segle XXI assistiran a tota la trobada, del divendres al diumenge.
Els moments oberts per a tothom de les entitats de Cristianisme al Segle XXI són el dissabte de 7’30 a 8’30 de la tarda, per posar en comú les activitats que realitzen les dues entitats CSXXI i Redes, i el diumenge a la celebració de les 12. Però si algú té interès en ser a tota la trobada, també és possible, que ens ho digui (fins i tot per preveure el dinar si algú s’hi vol quedar).
L’itinerari de Redes és semblant al de Cristianisme Segle XXI i amb resultats i dificultats semblants. Per això és bo compartir.
Lloc: Casa d’espiritualitat Sant Felip Neri, carrer Nena Casas 47 (estació “Les Tres Torres” de FGC, i autobús 30).
ELS NOSTRES LLIBRES
Us convidem a adquirir, llegir i difondre els llibres dels nostres Congressos, i ens oferim per fer-ne la presentació a grups que ens ho demanin, si es preveu una assistència mínima de sis persones.
QUÈ HEM FET DES DE LA DARRERA CIRCULAR FINS ARA
UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU
El dia 17 d'agost tingué lloc, tal com estava previst la nostra aportació a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, participada per un nombre suficient d'assistents que ens encoratjà a preveure participar també en l'edició de l'UCE prevista per aquest estiu.
Així que estigui concretada la nostra aportació, data i altres detalls, esperem poder fer- vos la informació per si us animeu a participar-hi.
ASSEMBLEA ORDINÀRIA 2010
Es va celebrar el dia 30 de novembre, a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC, i es varen llegir i aprovar l'acta de l'assemblea de l'any anterior, la memòria anual i del curs, els comptes del curs 2009-2010, i el pressupost de l'actual.
Com a conseqüència dels cessaments i nomenaments acordats en la mateixa assemblea i prèvia aprovació i agraïment de la gestió de tots els cessants, la Junta Directiva ha quedat integrada per les persones i amb els càrrecs següents:
Rosa Maria Tarrida Millet, en representació de l'”Associació CIC”, Presidenta; Josep Maria Gasch Riudor, a titol individual , i en nom de “Centre d'Estudis Francesc Eiximenis” i “Acció Solidària contra l'Atur”, i a títol individual amb el càrrec de Secretari;. Enric Bota Prieto, a títol individual, tresorer; Sefa Amell Comas, en representació del “Col·lectiu de Dones en l'Església” i “Som Església - Catalunya”; Joan Botam Casals, pel “Centre Ecumènic de Catalunya”; Jaume Botey Vallès, per “Cristians pel Socialisme”; Jaume Busquets Mensa, a títol individual: Joel Cortés Casals, a títol individual; Lluís Costa Bofill, en representació de “Forum Joan Alsina”; Elvira Duran Costell, per “Cristianisme i Justícia”; Maria Assumpta Cendrà Ortolà, per la “Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat”; Santiago Ramentol Massana, a títol individual; Salvador Sol Bachs, per “Cristians segle XXI, de Gràcia”; Casimir Martí Martí, en nom de “El Pregó”; Lluís Mujal Sorrosal, per “Església Plural”; Ramon Maria Nogués,per “Espai Obert” i Montserrat Sintas Bellido, a títol individual.
FORUM MUNDIAL DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT
Dels dies 6 a l’11 de febrer, a Dakar, coincidint amb el Fòrum Social Mundial (FSM), unes 200 persones procedents dels cinc continents d’uns 30 països, han estat reflexionant sobre l’experiència de la Fe i món actual.
Hi va participar activament en Jaume Botey, membre de la Directiva de CRISTIANISME AL SEGLE XXI, que en va fer la valoració següent.:
Fou aquesta la 4ª. edició del Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament (FMTA). Nascut a Porto Alegre al 2005 a l’ombra del Foro Social Mundial, el FMTA és un espai obert al diàleg entre creients des de la perspectiva de l’alliberament dels oprimits amb l’objectiu de facilitar la interacció entre experiències i els grups que les promouen i la reflexió teològica. Seguint el mateix itinerari que el FSM, la segona edició del FMTA fou a Nairobi, Kenya, l’any 2007 i la tercera a Belém, Brasil, l’any 2009. Malgrat les dificultats i el caos, aquesta vegada el FSM va aplegar entre 70 i 75.000 persones, majoritàriament joves.
De la mateixa manera que el Foro Social Mundial va néixer al marge del sistema i de les institucions del sistema i és un espai privilegiat d’on sorgeixen i es posen en comú intuïcions i experiències “d’un altre món possible”, el Foro de Teologia pretén el mateix des de l’òptica de la fe. Es també un espai privilegiat de diàleg que busca ”sumar” la diversitat de visions de Déu que fan les diferents cultures, amb la diversitat de formes de compromís per la justícia. El Fòrum té molt present aquella primera formulació de la Teologia de l’Alliberament: que la teologia és un “acte segon”, que “l’acte primer” és la pràctica alliberadora nascuda de la fe.
També va “més enllà” de l’espai eclesial o confessional. Ni depèn de les institucions religioses ni elles en són la seva preocupació fonamental. La intuïció de base és que la globalització posa en contacte i universalitza les diferents visions de Déu i que, sense que ningú perdi la seva identitat, cal fer un esforç per buscar aquell comú denominador que hi ha entre elles. El punt de partida és doncs ecumènic i assumeix les diferències de religió, gènere, edat, ètnies, cultures, procedències. Per això, des del seu origen, un dels fets importants del Fòrum és aprendre a escoltar-nos. Per això el FMTA és un espai propici per construir un discurs fet des de la història, més narratiu que deductiu, més de comunicació d’experiències que dogmàtic.
Donat que era la primera vegada que el Fòrum se celebrava en un país de majoria musulmana el Comitè organitzador va emfatitzar la importància del diàleg entre tradicions religioses, malgrat que avui per avui la majoria dels assistents són catòlics. Per això el Fòrum va centrar el primer dels debats en la necessitat de col·laboració de les religions en la defensa i repartiment equitatiu dels béns de la terra. A continuació persones i entitats procedents de l’Àfrica, Austràlia, Alemanya, Xile, Estats Units i la Xina, van exposar les diferents situacions i experiències de lluita contra la desigualtat en cada un dels cinc continents.
Amb els peus posats a l’Àfrica. A tots els Fòrums de Teologia hi ha hagut el que en diríem una “experiència fundant”, el contacte directa amb una realitat que pot exemplificar allò que volem dir quan parlem de pobles crucificats. A Nairobi va ser la visita al terrible suburbi de Kibera, a Belém als poblats de l’Amazonia. A Dakar ha sigut la visita a la casa dels esclaus de la illa de Goré, símbol dels símbols del patiment africà que ve de lluny. Després d’aquell crim, cal preguntar-se qui era el Déu cristià en nom del qual es va dur a terme aquell genocidi entre quinze i vint milions de persones, la compra-venda d’éssers humans com esclaus, i quines responsabilitats hauria d’assumir el cristianisme europeu. Però el martiri d’Àfrica continua. Avui és el neoliberalisme i el “mercat” que allà es diu deute, dificultat d’exportar els productes, paludisme i sida, guerres provocades per l’occident pel control dels minerals, petroli, urani i coltan. En contrapartida, vàrem visitar algunes experiències exemplars de promoció popular des de la pedagogia i la cultura.
La tasca que es va encomanar a la tercera taula, formada per representants d’organitzacions de l’Àfrica, la India, Amèrica Llatina, Canadà i Europa, era mirar el futur. La pregunta a la que calia respondre era si, donada la globalització i el pluralisme és possible construir un ”parlar de Déu” (teologia) amb un llenguatge comú, un punt de partida, un mètode, unes prioritats, unes mínimes categories intel·ligibles per a tothom.
El repte no és fàcil per la diferència dels contexts. Les circumstàncies ètniques, de classe, medioambientals, les diferències culturals, la història i la mentalitat, el pes de la tradició a cada confessió, etc., condicionen la manera de veure i relacionar-se amb Déu. Però, alhora, la globalització ha creat un nou “context global comú” que condiciona negativament la vida de les majories. Si les causes i efectes s’han globalitzat, no caldria que les tradicions religioses, també globalitzades, trobessin elements comuns, una imatge, un llenguatge unívoc per parlar del Déu de les víctimes? Les pregàries del Fòrum posaven de manifest que sí que és possible trobar símbols i signes comuns. Teologia no és solament ciència sinó també expressió de les maneres de viure la fe. El pensament occidental, racional i crític, que ha configurat la teologia cristiana, té ja moltes limitacions per expressar la vida del món d’avui. Com conviurà aquest pensament amb els altres pensaments de categories no occidentals, cada cop més presents entre nosaltres? Tota teologia té narratives i texts fundants, què significa el respecte mutu a les diferents fonts? En el diàleg i pluralisme religiós és possible parlar de “llocs comuns” o “llocs teològics” des d’on dialogar? quines utopies comuns seguim defensant?, etc.
Cal reconèixer que és més fàcil avançar en la formulació de les preguntes que en el camí de les propostes. És el que va passar a Dakar. Fent aproximacions -que potser fins i tot vagin més enllà del que allà es va expressar -, m’atreviria a dir que les persones i col·lectius procedents tan d’Amèrica Llatina com dels Estats Units, estaven preocupats pel diàleg entre les confessions, per les teologies contextuals ecològica i feminista com hereves de la teologia de l’alliberament i per la manera que el cristianisme pot assumir alguns dels aspectes de les noves i massives expressions religioses del continent de caràcter pentecostal, per exemple els rituals o celebracions de “sanació personal” als que aquestes confessions donen tanta importància. El col·lectiu africà, del mateix Senegal i els que van venir d’altres punts de l’Àfrica, amb molta influència de la teologia escolàstico-europea tradicional, semblaven encara condicionats per la dialèctica intraeclesial. Els representants de cultures orientals –Índia i Xina- posaven l’èmfasi en les expressions d’espiritualitat del jo íntim, lluny de la concepció racionalista i la visió lineal de la història de l’occident. Fins i tot la persona que va parlar de la Xina, estava també lluny de la concepció confuciana que el govern xinès sembla voler imposar com a model nacional.
Crec que Europa ens miraven de reüll totes aquestes problemàtiques. No és que no considerem important el pluralisme interreligiós, però en la realitat europea actual, i fins i tot amb el fenomen de la immigració, sembla que no hi tenim especials dificultats. Probablement que s’anirà fent paulatinament, sense excessius traumes, al compàs de la vida mateixa i en el context més ampla del diàleg intercultural. En canvi, el vertader problema de la fe a Europa és la pèrdua de la seva credibilitat. La secularització, la laïcitat, la indiferència, ha fet baixar la reputació de les institucions i el sentit transformador de la fe a mínims històrics. I la crisi de les institucions ha arrossegat la crisi del contingut, Déu, provocant entre els nostres conciutadans el cansament i fins i tot el fàstic sobre aquest Déu que les religions proclamen. Com és possible anunciar la fe en aquest context, com dialogar amb la indiferència? Fins i tot una de les ponències parlava del model de societat “post-religiosa” com a paradigma de la societat del futur, davant de l’astorament de les cultures africanes i llatinoamericanes presents, per les quals el fet religiós és un constitutiu central de la la seva identitat.
El segon aspecte al que des d’Europa donàvem màxima importància és l’alarmant extensió de la pobresa mundial com a conseqüència de la crisi. Crisi en definitiva provocada per operacions especulatives del Nord del que nosaltres formem part. La crisi podria ser una ocasió per construir teologia des de les víctimes, per una actitud profètica de denúncia i per tenir una paraula d’acompanyament als que la pateixen. El clamorós silenci de les esglésies occidentals és un escàndol. Molts creients no saben com canalitzar la radicalitat utòpica que els demana la fe davant del mutisme de les jerarquies. Seguim massa preocupats per problemes intraeclesials.
Finalment, el col·lectiu “Som Església” d’Itàlia, Alemanya i França i altres grups, en converses informals, exposaven la
possibilitat de promoure un moviment ampla entorn de la campanya del 50 aniversari del Concili, com a pretext per retornar als principis que el van impulsar.
Comptant amb aquest bigarrat panorama d’ideologies i persones, crec que van quedar afirmats, si més no implícitament, alguns principis bàsics molt amples, propostes per començar a caminar conjuntament. Són només suggerències fetes des del respecte dels uns pels altres, no encara consensos epistemològics. Heus aquí algunes d’aquests suggerències que crec que es respiraven en l’ambient:
1. A Déu no se’l coneix des de les definicions sinó des de la història, en el quefer de la vida de les persones i des de l’experiència. Amb la incorporació del concepte història la teologia cristiana incorpora també el concepte de “subjecte històric”, que és una forma de parlar del “subjecte messiànic” que seria el protagonista del canvi. D’una manera o altra aquest concepte està també implícitament present en les propostes del Foro Social Mundial.
2. Donat el caràcter històric de la paraula de Déu i la innegable afirmació de Jesús sobre la prioritat de Déu pels pobres, el punt de partida per fer teologia són els pobres. I si el designi de Déu passa per l’alliberament dels pobres, el criteri ètic fonamental que neix d’aquesta teologia és el compromís per l’alliberament dels pobres.
3. El caràcter històric no és suficient perquè una teologia pugui considerar-se “alliberadora”. Cal tenir presents també altres condicionants del context com els culturals, ètnics, medioambientals, de gènere, de violència i pau.
4. Cal construir una “epistemologia de ponts”. Diversitat i unitat, pluralisme i totalitat, canvi i tradició, panteisme i alteritat… són diferents formes d’expressió de la transcendència. Cal que les diferents tradicions trobin elements comuns per poder parlar de Déu i la transcendència. El concepte misericòrdia és un d’aquests elements comuns a totes les religions. Cal també construir ponts amb altres sectors socials com el Fòrum Social Mundial.
5. És necessari fer xarxa, treballar per una possible articulació del que podríem anomenar “creients de base” i donar forma a aquests diferents “subjectes històrics” encara incipients. No es tracta de grans estructures, simplement de saber-nos qui i on som, què fem, i si hi ha algun projecte que pugui aglutinar el conjunt.
Crec que els assistents érem conscients que tan el món com les esglésies estem a l’inici d’un camí que bastant aviat ens portarà a viure col·lectivament i a sentir Déu de manera diferent a com ha sigut fins ara. L’acte de cloenda va voler ser un símbol: sembrar llum i llavors d’una cosa nova, que no sabem com serà, però que anuncien un futur ple d’esperança.
VISITA DE BENET XVI A BARCELONA
Amb motiu de la vinguda del Sant Pare a Barcelona, portem a terme les següents actuacions:
1. El dia 19 d'octubre enviem al Cardenal Arquebisbe de Barcelona la carta de Cristianisme al segle XXI i “Redes Cristianas” dirigida al Papa Benet XVI amb motiu del seu viatge a Santiago de Compostela i a Barcelona el 6-7 de novembre, amb el prec que n'hi faci lliurament durant la seva propera estada a Barcelona.
2. El mateix dia 19 convoquem una roda de premsa al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, donant a conèixer a l'opinió pública aquesta Carta oberta a Benet XVI. La premsa se'n fa ressò.
3. Ens adherim i participem a l'acte de reflexió i de pregària sobre el ministeri de Pere, convocat per Església Plural i celebrat a la Basílica de Santa Maria del Pi, de Barcelona, amb el títol “Quin model de papat necessita l'Església del nou mil·lenni?”.
4. Participem en la convocatòria de la taula rodona que que, amb motiu de la presentació del llibre de Lluis Busquets Grabulosa CARTA AL PAPA d'un creient crític amb motiu de la visita papal a Catalunya, es va celebrar el dia 25 d'octubre.
SOS RACISME
Ens hem adherit al manifest de “Sos Racisme” contra la retallada de drets i llibertats per construir una societat justa i diversa: "Contra el racisme i la xenofòbia. En defensa de la democràcia". Tot seguit us oferim el text íntegre del manifest:
Estem assistint, d’un temps ençà, a un increment descarat del racisme a tots el àmbits socials, polítics i legislatius, que pot arribar a tenir unes conseqüències gravíssimes pel que fa a la retallada de drets i llibertats, i, molt especialment, com a atac directe als drets humans i al mateix sistema democràtic.
En un context de crisi econòmica que crea incertesa en la societat, la utilització interessada del missatge de la por i de la inseguretat està fent la ciutadania cada cop més permissiva davant una retallada sense precedents dels nostres drets i de les nostres llibertats.
Les vulneracions de drets es donen a tots els nivells:
A nivell europeu, amb l’aprovació de la Directiva de la Vergonya i l’expulsió de ciutadans i ciutadanes romaneses únicament pel fet de ser gitanes.
A l’Estat Espanyol, on mantenim centres de retenció i expulsió de persones que no han comès cap delicte, que anomenen Centres d’Internament per a estrangers (CIES) i que no són altra cosa que una versió light dels camps de concentració –i a Barcelona en tenim un, amagat a la Zona Franca.
A Catalunya, on som pioners de les mesures encaminades a criminalitzar la immigració com les normatives que mesuren les penes segons la nacionalitat de l’infractor. I no seria d’estranyar que tinguéssim l’ingrat privilegi d’exportar, a la resta de l’Estat, l’experiència del primer partit feixista i xenòfob de la democràcia postfranquista.
I a molts municipis, on malauradament es pateix el discurs inflamat i irresponsable de determinats líders d’opinió i partits polítics que estan dividint el veïnatge. Quin tipus de societat i de democràcia estem construint, si l’exclusió és la base de les polítiques dels que ens governen?
Constatem amb consternació que en el nostre país està prenent forma i guanyant seguidors el monstre de la intolerància.
Si continuem abonant el discurs de la por i de la inseguretat, si continuem estigmatitzant una part de la població a causa del seu origen, forçosament acabarem repetint un dels capítols més nefastos del passat europeu i constatarem , una vegada més, que el racisme mata.
Ara és el moment de trencar aquest silenci còmplice davant la vulneració de drets. Ara és el moment de recordar aquella Europa que es va alçar per dir MAI MÉS! Ara, que encara hi som a temps, és el moment de rebutjar discursos excloents i de construir una societat basada en la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom que asseguri la convivència i el bon veïnatge entre totes les persones.
Ara no és moment de vacil·lacions ni de mitges tintes; ara no és moment de mirar, amb els braços plegats, com es van deteriorant la democràcia i la convivència. Tant culpable com el xenòfob, és la persona que mira cap a una altra banda davant l’acció del racista.
I és per això que SOS Racisme fem una crida el proper 19 de març a tota la ciutadania catalana per manifestar el nostre rebuig a la situació actual; per fer palès que apostem per una societat justa i inclusiva, per la igualtat de drets i d’oportunitats; perquè volem viure i conviure en plena harmonia. En definitiva, per una plena i real democràcia.